Setentonio no és només un nom ni un conte: és un mosaic de records, un testimoni d’haver resistit i d’haver estimat.

 em preguntava , aquesta matinada , quan el sol començava a deixar caure els primers reflexes a la finestra que as fet al llarg de 74 estius que potres en aquest canto del mon i he vist aquesta blog que m'ajuda fer memoria

 🌿.  un nou capítol dels Contes de Setentonio, basat en el que es recull al blog “Que has fet SETENTONIO?” .

---

Capítol IX · Setanta-quatre estius

Quan el sol d’aquesta matinada entrava tímid per la finestra, el pensament es va aturar: què has fet en setanta-quatre estius en aquest cantó del món?

I la memòria es va desplegar com un llibre obert:

• Les persones: família, amics i companys de viatge que t’han ajudat a no perdre mai el fil.

• Els estudis i la feina: aprendre, ensenyar, treballar i construir, sempre amb la idea que el coneixement no és només per a un mateix, sinó per compartir-lo.

• Els barris: la Lactància, Consell de Cent, el Carmel, la Trinitat Nova, Manresa, Morabos… cadascun un capítol, cadascun una empremta que et va fer créixer.

• Els territoris estimats: la ciutat i els camins que l’envolten, però també els espais de record i lluita, que han esdevingut casa en moments diferents.

• Les organitzacions: aquelles que vas contribuir a crear, petites i grans, perquè la memòria col·lectiva és més forta quan es fa entre molts.

• Els aprenentatges: que fins i tot enmig de la foscor hi ha llavors d’esperança, i que les arrels són tan importants com les ales.

Amb tot plegat, Setentonio no és només un nom ni un conte: és un mosaic de records, un testimoni d’haver resistit i d’haver estimat.